Posteado por: ContracumbreUE | 19 diciembre 2010

Un pesebre en la Calle Mayor de Lérida denuncia los recortes sociales y laborales

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

La Asamblea Ciudadana de Poniente “Que la crisis la paguen los ricos” ha organizado una representación simbólica del “pesebre de la crisis y los recortes sociales” este viernes en la Plaza Paeria de Lleida, como acción de denuncia y sensibilización  sobre la situación en que se encuentran la mayoría de los trabajadores en este contexto de crisis económica y de recortes de derechos sociales y laborales impulsados por la clase política. José y María se encuentran en una situación complicada; en el paro, desahuciados y con sus derechos sociales amenazados, prevén un futuro injusto para su hijo. “Hoy somos nosotros los que se encuentran así, mañana puede que seas tú”, afirman.

Durante la representación se han cantado villancicos que denunciaban que, bajo el pretexto de la crisis, se está desmantelando nuestro sistema de derechos sociales y laborales, con agresiones como la reforma laboral o la reforma del sistema de pensiones. También se ha repartido chocolate y un milar de ejemplares del manifiesto de denuncia (a continuación).

La Asamblea Ciudadana “Que la crisis la paguen los ricos” se creó en Lleida la pasada primavera con la voluntad de unir esfuerzos en el rechazo a las políticas liberales y los recortes sociales. Antes del verano convocó ocho caceroladas ante la sede del PSC en Lleida y organizó otras acciones contra la reforma laboral o la reforma del sistema de pensiones públicas, como el via crucis que recorrió el Eje comercial.

Asamblea Ciudadana de Poniente “Que la crisis la paguen los ricos”
http://cassolades.blogspot.com/

 

Manifiesto de la acción

¡Hoy, José y María podrías ser tú!

 

Buenas noches, buena gente de Lleida. Soy José, carpintero de profesión. Yo trabajaba en la construcción y me ganaba bien la vida, pero debido a la crisis, mi empresa me ha despedido y ahora estoy en paro. Mi mujer, María, trabajaba de cajera en una gran superficie y a ella también la han despedido.

En los años de bonanza económica decidimos juntarnos y pedir un préstamo para comprarnos un piso. No teníamos dinero para comprarlo, ¡los precios eran altísimos! Así que solamente podíamos acudir a los banqueros con la esperanza de que nos ayudaran. ¡Y claro que nos dieron el crédito!

Pero ahora no podemos pagar las letras de la hipoteca, y bajo el amparo de la ley, nos han desahuciado y ahora vivimos en la calle. El banco se ha quedado con nuestro piso, y esto no es todo, porque como sabéis, debido a la crisis los precios de los pisos han bajado mucho y como consecuencia, ahora ni con el valor de nuestro piso tenemos suficiente para pagar la hipoteca, con lo que nos encontramos en la calle y con muchas deudas por pagar todavía. Ahora el gobierno ha recortado las ayudas a los parados de larga duración, sin trabajo no podemos cotizar a la seguridad social y nuestra pensión de jubilación, si llegamos a ella, será escasa.

Tenemos un hijo que acaba de nacer, nosotros querríamos lo mejor para él. Pensamos que nuestra sociedad tiene recursos suficientes para mantener una escuela y una sanidad públicas de calidad: Seguro que nuestro hijo, aunque nosotros no tengamos dinero, podría crecer y desarrollarse en una sociedad con derechos sociales.
Ahora parece que eso no será posible, los gobernantes han decidido dar el dinero de todos, el presente y el futuro, a los banqueros y  a los culpables de la crisis. Tal como están las cosas, para que nuestro hijo, Jesús, pueda sobrevivir en este mundo, no bastará con que sea una persona, y menos un ciudadano… ¡tendrá que ser un súper-hombre, un Dios! Lo más probable, sin embargo, será que muera crucificado por banqueros, empresarios y políticos corruptos y especuladores.

Buena gente de Lleida. Hoy somos nosotros los que nos encontramos en esta situación. Mañana podríais encontraros vosotros.

No podemos permitir que, con la excusa de la crisis, nos arrebaten los pocos derechos sociales que todavía tenemos. Son nuestro patrimonio ciudadano, garantía de una sociedad más justa e igualitaria que la sociedad de los consumidores y mercaderes que nos plantean como futuro inmediato.

Los recursos públicos para necesidades sociales.
¡En los derechos sociales, ni un paso atrás!

———————————————————————————————————–

Un pessebre al carrer major de Lleida denuncia les retallades socials i laborals

L’Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics” ha organtizat una representació simbòlica del “pessebre de la
crisi i les retallades socials” aquest divendres a la Plaça Paeria de Lleida. A través d’aquest, s’ha denunciat i sensibilitzat en relació la situació en que es troba la majoria de treballadors en aquest context de crisi econòmica i de retallades en els drets socials i laborals impulsades per la classe política. Com indica el manifest de la representació, /Josep i Maria es troben en una situació complicada; a l’atur, desnonats i amb els seus drets socials amenaçats, preveuen un futur injust pel seu fill. “Avui som nosaltres els que ens troben així, demà potser t’hi trobaràs tu”, afirmen.

Durant la representació s’han cantat nadales que denunciaven que, sota el pretext de la crisi, s’estigui desmantellant el nostre sistema de drets socials i laborals, amb agressions com la reforma laboral o la reforma del sistema de pensions. També s’ha repartit xocolata desfeta i un miler d’exemplars del manifest de denúncia (a continuació).

L’Assemblea Ciutadana “Que la crisi la paguin els rics” es va crear a Lleida durant la passada primavera amb la voluntat d’unir esforços en el rebuig a les polítiques lliberals i a les retallades socials. Abans de l’estiu va convocar vuit cassolades davant la seu del PSC a Lleida i ha organitzat altres accions contra la reforma laboral o la reforma del sistema de pensions públiques, com el via crucis <http://cassolades.blogspot.com/2010/11/via-crucis-pel-carrer-major-de-lleida.html>  que va recòrrer l’Eix comercial.

*Assemblea Ciutadana de Ponent “Que la crisi la paguin els rics”

http://cassolades.blogspot.com/

Manifest de l’acció:

Avui, Josep i Maria podries ser tu!!!

Bona nit bona gent de Lleida. Soc Josep, fuster de professió. Jo treballava en la construcció i em guanyava bé la vida, però degut a la crisi, la meva empresa m’ha acomiadat i ara estic a l’atur. La meva dona, la Maria, treballava de caixera en una gran superfície i també a ella l’han acomiadat.

En els anys de bonança econòmica vam decidir ajuntar-nos i demanar un préstec per comprar-nos un pis. No teníem diners per comprar-lo, els preus eren altíssims! Així que només podíem acudir als banquers amb l’esperança que ens ajudessin. I tant si ens el van donar el crèdit!

Però ara, no podem pagar les lletres de la hipoteca i, amb l’empara de la llei, ens han desnonat i ara vivim al carrer. El banc s’ha quedat el nostre pis, i això encara no és tot   perquè com sabeu, degut a la crisi, els preus dels pisos han baixat molt i com a conseqüència, ara ni amb el valor del nostre pis no en tenim prou per pagar els diners de la hipoteca, amb lo que ens trobem al carrer i amb molts deutes encara per pagar. Ara el govern ha retallat els ajuts als aturats de llarga durada, sense treballar no podem cotitzar a la seguretat social i la nostra pensió de jubilació, si encara n’hi ha quan hi arribem, serà escassa.

Tenim un fill que acaba de néixer, nosaltres voldríem el millor per ell.
Pensem que la nostra societat té recursos suficients per mantenir una escola i una sanitat públiques de qualitat: Segur que el nostre fill, malgrat nosaltres no tinguem diners, podria créixer i desenvolupar-se en una societat amb drets socials.

Ara sembla que això no serà possible, els governants han decidit donar els diners de tots, presents i futurs, als banquers i als culpables de la crisi. Tal i com estan les coses, perquè el nostre fill, Jesús, pugui sobreviure en aquest món, no en tindrà prou en ser una persona, menys essent un ciutadà… haurà de ser un super home, un Déu!! El més probable però, serà que mori crucificat
per banquers, empresaris i polítics corruptes i especuladors.

Bona gent de Lleida. Avui som nosaltres els que ens trobem en aquesta situació, demà potser us hi trobareu vosaltres.

No podem permetre que, amb l’excusa de la crisi, ens manllevin els pocs drets socials que encara tenim. Són el nostre patrimoni ciutadà, garantia d’una societat més justa i igualitària que la societat dels consumidors i mercaders que ens plantegen com a futur immediat.
Els recursos públics per necessitats socials.
En els drets socials ni un pas enrere!

———————————————————————————————————

NADALES DE LA CRISI (VILLANCICOS DE LA CRISIS)

SANTA NIT (DE LA CRISI)

Congelació, precarietat,
El govern en això està
Mentre tu de compres te’n vas
I et quedes sense drets socials
Per tot hauràs de pagar,
Tot serà privat

RABADÀ (no cobrarà)

Les pensions volen retallar
Les pensions volen retallar
No cobraràs tu Rabadà
No cobraràs tu Rabadà
Començaré a estalviar!
I la Caixa de Pensions
I la Caixa de Pensions
Ja t’arreglarà un pla
Ja t’arreglarà un pla
I calés que farà ¡
El govern i els sindicats
El govern i els sindicats
Ja ho tenen tot ben pactat
Ja ho tenen tot ben lligat
Anem aviats ¡
Diners per pensions n’hi ha
Diners per pensions n’hi ha
No s’haurien de retallar
No s’haurien de retallat
S’han d’augmentar ¡

ARA VE NADAL
Ara ve Nadal
Tothom sense un ral
I a la gent aturada
Li han futut un pal

PER DAMUNT LA NEU (de la gent)
Tots ja ho vegeu
Que molt  magre ho tindreu
La crisi ja va fent
Més pobre a la gent

Retallen les pensions
S’estalvien molt milions
I ara ben aviat
Pagarem la sanitat

Ding, dang, dong, privatitzen sens parar,
I el Mas ja ens ha dit
Tindrem un sou petit

ELS DINERS DE BANCS I CAIXES

Els diners de bancs i caixes, fum, fum, fum
Els diners de bancs i caixes, fum, fum, fum,
Han parit una crisi maleïda, malparida,
filla dels mercats financers, que han fugit amb els diners, fum, fum, fum,
 
Allà a dalt dels governs, fum, fum, fum,
Allà a dalt dels governs, fum, fum, fum,
Hi han uns politiquets, molts xoricets, molt xoricets,
que als bancs donen ajuts, i la gent ho té pelut, fum, fum, fum,
 
Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum,
Qui dirà més gran mentida, fum, fum, fum, 
I respon el Sabater, el molt fuler, el molt fuler,
de la crisi jo us treuré,
retallades us fotré, fum, fum, fum,
 
Un altre món és possible, fum, fum, fum,
Un altre món és possible, fum, fum, fum,
Veient el capital, com castiga al personal
és el moment de reaccionar, i el sistema transformar, fum, fum, fum,
 
Déu us do bones pensions, fum, fum, fum
Déu us do bones pensions, fum, fum, fum,
Perquè si depèn de les Salgats,
anem d’arreglats, anem arreglats
Els diners s’han acabat, pel que està jubilat, fum, fum, fum


Categorías

A %d blogueros les gusta esto: